La fragmentació de l'Imperi després de la mort dels hereus
de Carlemany va provocar la divisió d'Europa en petits Estats gairebé
independents. En aquests regnes, el poder dels monarques es va anar afeblint
progressivament. A la falta d'autoritat s'hi sumaven el perill de noves
invasions i la dificultat de defensar els territoris i les poblacions.
Els reis de l’època no disposaven de prou recursos per
mantenir el control administratiu del territori i un exèrcit adient. A falta
d'altres mitjans, van concedir als nobles la propietat territorial
en benefici, en pagament pels serveis de defensa de la població.
Al començament, la donació del benefici no n'implicava la
propietat (dret d’usdefruit). Finalment, la noblesa va aconseguir que el rei
acceptés que aquestes terres, en un principi prestades,poguessin ser
heretades, amb la qual cosa es van acabar convertint en propietat. El
territori que es lliurava era el feu i la persona que el rebia,
el vassall.
Amb el temps, els senyors feudals van assumir funcions que
fins aleshores només corresponien al rei, com ara administrar justícia,
encunyar moneda i gravar amb impostos. Tot i ser vassalls del rei,
actuaven com si fossin reis locals. Ben aviat van començar
a infeudar les propietats a altres vassalls. Així, els senyors
feudals eren alhora vassalls del rei i senyors dels seus propis vassalls.
El lliurament del feu a un vassall es feia en
la cerimònia d'homenatge. El senyor concedia un feu i oferia
protecció El vassall, a canvi, jurava fidelitat i obediència i oferia respecte,
consell i ajut militar quan el senyor el reclamava.
El feudalisme, doncs, no es va limitar a ser un
mer sistema econòmic, en què la terra era la font de recursos
principal, sinó que a més va constituir l'organització política i
social de la major part d'Europa.
